L’estudi arqueològic dut a terme a la barraca del Tio Tonet de la Torre durant els últims mesos, també coneguda com la barraca de Cotofio, ja han finalitzat, tal com ha donat a conèixer la regidora de Pobles, Lucía Beamud. Esta memòria arqueològica es va presentar ahir i en ella es contradiu la cronologia de 200 anys que se li atorgava en un estudi anterior, datant-la en este cas en l’últim quart del segle XIX. L’estudi situa el seu origen, probablement, entre el 1875 i el 1920.

L’actuació s’emmarca dins de la fase d’estudis previs a la seua restauració i habilitació de l’espai per a ús social i veïnal. L’objectiu de l’actuació arqueològica, a través d’una anàlisi i estudi previ de la barraca, era poder conèixer adequadament la història constructiva de l’immoble i documentar les seues característiques originals, així com evidenciar aquells elements impropis i afegits extemporanis. I és que, al tractar-se d’un edifici catalogat com a Bé de Rellevància Local, és prescriptiu que el consistori realitze estos estudis abans de dur a terme la rehabilitació de la barraca.

L’estudi determina que, com en el conjunt de la perifèria de la capital, moltes de les barraques de la Torre, inclosa la del Tio Tonet, van ser edificades al segle XIX o principis de segle XX, fins i tot amb importants remodelacions, les més habituals d’ampliació. Les barraques no solen aparèixer en la documentació coetània, sent que a nivell oral normalment se les coneixia pel nom o sobrenom dels seus propietaris o inquilins. Pel que fa a esta barraca, Cotofio sembla que és el sobrenom i Tonet el nom del propietari del segle XX.

La barraca presenta planta rectangular de 50 m² i una altura de sis metres i mig. El conjunt va estar durant molts anys abandonat i es va deteriorar greument, però arran de la urbanització de l’entorn (Sociópolis), va ser restaurada parcialment, principalment pel que fa a la reparació de les parets, renovació de portes i finestres i substitució de la coberta, si bé també es van utilitzar planxes ondulades recobertes amb una malla que imita la cobertura vegetal. En esta restauració es van utilitzar materials no tradicionals i no es va respectar la distribució interior, resultant diàfana i sense envans.

Al quedar sense ús, la barraca va quedar abandonada i ha patit agressions incíviques i ocupacions esporàdiques, patint un deteriorament considerable (trencament de portes i finestres, pintades, fogueres, etc.). l’Ajuntament de València, a través d’una actuació recent va tancar la parcel·la amb una tanca metàl·lica, va tapiar alguns buits i va realitzar les connexions als servicis bàsics.

La regidora de Pobles de València, Lucía Beamud, ha dit que “l’empastre que va deixar el PP amb Sociopolis va ser molt gran i, encara hui dia, estem solucionant deficiències i posant solucions a la falta de planificació de l’anterior govern popular en esta zona de València ciutat. Es deixaren caure les barraques com les de Llàcer, un patrimoni únic dels valencians i el més greu és que la barraca de Cotofio és municipal i també es va deixar totalment abandonada”.

Així, Beamud ha indicat que “des de la regidoria de Pobles de València teníem molt clar que cal conservar este patrimoni i, a més, donar-li ús, en este cas per als veïns i veïnes, per a potenciar la participació i la creació de sinergies entre associacions del poble”.

Sobre els materials recuperats a les prospeccions, cal assenyalar la recuperació de fragments de teula plana alacantina. Segons indica la memòria arqueològica, és molt probable que provinga de la «cebera» que existia a les proximitats, situada a l’est de la barraca, ja desapareguda i que comptava amb una coberta de teules alacantines. El fragment recuperat té la particularitat que porta imprés al motle la data de manufactura (19 de novembre de 1954).