L’Ajuntament crea l’Observatori d’Oci i Turisme de la ciutat de València

La Junta de Govern Local ha aprovat este divendres la creació de l’Observatori d’Oci i Turisme de la ciutat de València. Es tracta “d’un espai de diàleg permanent que facilite l’acostament entre els sectors econòmics, la ciutadania i l’administració en aquelles activitats relacionades amb l’oci i el turisme que incidisquen en l’ús de l’espai públic, la vivenda i la convivència veïnal”, segons ha explicat el vicealcalde, Sergi Campillo. Estarà presidit per l’alcalde, que nomenarà un coordinador o coordinadora, un terç dels membres seran a proposta de les associacions veïnals, un altre terç a proposta de les organitzacions empresarials i un terç més a proposta del consistori.

En la roda de premsa posterior a l’última comissió de govern abans de setembre, el vicealcalde, Sergi Campillo, acompanyat del regidor Borja Sanjuán, ha donat compte dels assumptes més rellevants acordats per l’òrgan col·legiat. En primer lloc, s’ha referit a la creació de l’Observatori d’Oci i Turisme i l’aprovació de les regles que establixen el seu funcionament i posada en marxa. L’observatori es constituïx com a “grup de treball o mesa de diàleg” i estarà coordinat amb el Consell Municipal de Turisme. Entre les seues funcions hi ha formular recomanacions i propostes, intercanviar experiències amb organismes similars, rebre informació i avaluar les polítiques públiques o difondre informació, amb l’objectiu de millorar les mesures relacionades amb l’oci i el turisme a la ciutat.

Campillo ha assenyalat que amb esta iniciativa es dona resposta a una proposta de la Federació de Veïns i Veïnes de València i ha recordat que el Ple va aprovar per unanimitat una declaració institucional sobre l’Observatori d’Oci i Turisme el 28 de febrer de 2019. Per la seua part, Borja Sanjuán ha subratllat que este és “un pas mes a favor del turisme sostenible” i “perquè el turisme servisca perquè València siga una ciutat millor on viure”.

Jardí de Joan XXIII

Pel que fa a l’àrea d’Ecologia Urbana, la Junta de Govern ha donat llum verda a l’inici de les actuacions per resoldre el contracte per a l’execució de les obres de creació d’un jardí al solar al carrer de Joan XXIII, a Benicalap, per demora en el compliment dels terminis per part de l’empresa contractista, “la mateixa empresa que tampoc no ha acabat els jocs infantils inclusius del Parc de Marxalenes”, segons ha apuntat el vicealcalde. Esta situació “és un mal de cap per a l’administració per l’esforç que suposa la tramitació d’un expedient de contractació”, i un perjuí per als veïns i veïnes pel retard d’un nou equipament per al barri. Ara s’obrirà un període d’al·legacions i, quan es resolga el contracte, s’haurà de refer el projecte inicial i tornar a licitar-lo perquè una altra firma puga concloure els treballs.

Manteniment del port del Saler

L’òrgan col·legiat ha demanat a la Generalitat que siga l’Ajuntament qui es faça càrrec dels treballs de manteniment del port del Saler —dragat, arbrat, gestió de residus, enllumenat, etc.— fins que el consistori obtinga la cessió de la seua propietat, que es va sol·licitar en febrer passat i s’està tramitant a hores d’ara. “L’objectiu és conservar este espai en òptimes condicions”, ha indicat el regidor, i “recuperar la propietat del port del Saler, una vella reivindicació del col·lectiu de barquers i de tot el poble del Saler”, en ser una de les principals vies d’accés al llac de l’Albufera.

Com ha exposat Campillo, el port del Saler ha estat històricament un dels principals punts des del qual s’accedia al llac des de la part nord, quan pràcticament la navegació amb embarcacions tradicionals era l’única forma de moure’s per un enclavament sense accessos per via terrestre. Abans era municipal, però la construcció de la carretera CV-500 en ple franquisme va forçar el seu trasllat des de l’emplaçament original fins a la ubicació actual, passant a ser de l’Estat i, posteriorment, quan es van fer les transferències autonòmiques, a la Generalitat. La finalitat del consistori és recuperar eixa propietat que ara és de la Generalitat i integrar-la en la xarxa de ports municipals de la que formen part els ports del Palmar, el Perellonet o l’embarcador municipal que està al Racó de l’Olla.

Pla colonial felí

Altre dels punts acordats en la sessió d’este divendres ha estat el II Pla colonial felí, “tenint en compte el benestar dels animals i fent una política ètica i sensible”. Este document, impulsat per la Regidoria de Benestar Animal, proposa, entre altres accions, l’elaboració d’un cens de les colònies felines del municipi, que s’actualitzarà periòdicament, i la intervenció en estes perquè tinguen més del 90 % dels seus individus esterilitzats. A més, al Consell de Benestar Animal es crearà un grup de treball de benestar felí, amb funcions de consulta, seguiment i ajuda en l’execució del pla.

Sistema audiovisual i de votació per a l’Hemicicle

Per altra part, s’ha aprovat el projecte bàsic i d’execució del subministrament, instal·lació i posada en funcionament d’un sistema audiovisual i de votació per a l’Hemicicle, atés que “l’actual té moltes dècades i s’ha quedat obsolet”. El pressupost base de licitació de les actuacions és de més de 370.000 euros i es preveu un termini d’execució de quatre mesos. El nou equipament inclourà un sistema de conferències i votacions, amb la possibilitat de fer-les de manera remota; un nou sistema d’àudio, vídeo, càmeres i realització, així com tots els sistemes de control associats a estos.

La intervenció comprén els treballs d’integració de l’equipament en l’Hemicicle, l’habilitació d’una nova sala tècnica de control per als operadors de so i imatge, l’adaptació de les instal·lacions de les bancades i l’execució de tota la infraestructura de la xarxa de dades i comunicacions.

Correguda de joies

Durant la compareixença, el vicealcalde ha parlat així mateix de l’inici dels tràmits per sol·licitar a la Conselleria de Turisme que les corregudes de joies de Pinedo siguen declarades festes d’interés turístic provincial. Campillo ha detallat que és una festa tradicional que començà a aparèixer a finals del segle XVIII, abans es feia en molts pobles de la província de València i hui en dia continua estant molt viva al poble de Pinedo. Consistix en una competició eqüestre en què els genets recorren, a lloms dels seus cavalls i sense muntura, 700 metres de platja en dols eliminatoris fins obtindre el trofeu, la joia o mocador de seda que penja d’una corona de llorer i que, antigament, es regalava a la persona estimada en finalitzar la carrera. 

Este torneig centenari, que se celebra des de fa més de 140 anys durant la festa grossa de Pinedo, reunix cada any centenars de persones en la platja de la Creu de la Conca. Antigament era una tradició habitual en les festes patronals de la majoria de pobles del sud però Pinedo és l’únic que encara la manté hui en dia. Les normes de la competició permeten la participació de genets majors de 16 anys i, abans de començar la carrera, es realitzen sobre l’arena revisions veterinàries als cavalls participants.

Campillo ha destacat que “és una festa ja centenària en este poble i que mereix el seu reconeixement com a bé d’interés turístic provincial, una festa arrelada a l’Horta i a les seues tradicions i que, d’alguna manera, posa en valor el poble de Pinedo, reconeix el valor cultural i popular de les seues festes i mereix el reconeixement per part de la ciutat de València i de tota la província”. En la mateixa línia s’ha pronunciat el regidor Borja Sanjuán: “Volem protegir i potenciar les coses que ens fan únics com a ciutat i esta festa, de finals del segle XVIII, és un exemple de la nostra singularitat”.