[ad_1]
– Aquestes obres formen part de la Col·lecció d’Art Contemporani de la Generalitat Valenciana, que reuneix 129 creacions amb segell valencià
– La Caixa Blanca exposa les 22 creacions adquirides en 2019 per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, en el seu Pla incentiu del patrimoni artístic valencià
El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV) prorroga fins al pròxim 19 de febrer ‘Art Contemporani de la Generalitat Valenciana III’ al Centre Cultural Las Cigarreras d’Alacant. Una gran exposició que mostra les adquisicions de 2019 de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport en el seu Pla incentiu del patrimoni artístic valencià.
«Des de 2017, la Conselleria adquireix obres contemporànies amb l’objectiu d’impulsar la creació artística realitzada per artistes nascuts o residents a la Comunitat Valenciana, amb una aposta per la paritat de gènere i la vertebració territorial. Amb les adquisicions de 2021, la Col·lecció d’Art Contemporani de la Generalitat Valenciana reuneix 129 creacions que reflecteixen la riquesa i heterogeneïtat dels nostres creadors i creadores», explica José Luis Pérez Pont, director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV).
‘Art Contemporani de la Generalitat Valenciana III’ ofereix al públic 22 obres d’artistes de les comarques alacantines, valencianes i castellonenques. Es tracta de Pablo Bellot, Isidro Blasco, Victoria Civera, Edu Comelles, Cristina Durán, Enric Fort Ballester, Susana Guerrero, Patricia Gómez & María Jesús González, Irene Grau, Jota Izquierdo, Marla Jacarilla, Pepa L. Poquet, Paco Martí, Aurelia Masanet, Enric Mestre, Luisa Pastor, Rafaela Pareja, Massimo Pisani, Ana Sansano, Álvaro Terrones, Rubén Tortosa i Lukas Ulmi.
En la Caixa Blanca de Las Cigarreras, alacantins, alacantines i visitants descobreixen creadors i creadores de diverses generacions i sensibilitats que aborden el procés de creació artística des de diversos plantejaments tècnics i estilístics, diferents maneres de fer i, sobretot, de veure, d’enfrontar-nos a la realitat que ens és més pròxima, als nostres paisatges i a les dinàmiques globals que marquen el nostre temps.
El públic pot gaudir de la peça de grans dimensions d’Enric Fort (Benifairó de les Valls, 1987) ‘The end of caresses. The machine’. En aquesta l’espectador i l’espectadora assisteixen a la creació d’una escultura en viu i en temps real i és testimoni de la transformació dels diners en pur material. La instal·lació ‘Solo a dos voces’, d’Isidro Blasco (Madrid, 1962, resident a Alacant), és una peça homenatge a son pare, l’artista Arcadi Blasco, i mescla l’arquitectura, la fotografia i l’escultura.
La peça ‘Performance-Down’, d’Álvaro Terrones (Castelló de la Plana, 1980), és un conjunt de litografies que corresponen a accions artístiques documentades fotogràficament i estructurades com a seqüències poètiques, sorgides del diàleg sobre diversos aspectes de l’existència del vincle familiar amb la síndrome de Down. Per la seua banda, ‘Munt’, d’Ana Sansano (Onda, 1973), pertany a la sèrie ‘Viaro’, en la qual l’artista reflexiona sobre el temps, la vida i com transitem per aquesta.
El títol de l’obra ‘Mantras I-II’, d’Aurelia Masanet (Alcoi, 1955), fa referència a l’acte de doblegar i plegar diverses vegades, i arriba a establir un diàleg místic, silenciós, pacient i meditatiu amb el material, per a buscar transmetre equilibri i serenitat. A més, l’exposició inclou 31 il·lustracions originals de la novel·la gràfica ‘El dia 3’, de Cristina Durán (València, 1970), guanyadora del Premi Ciutat de Palma de Còmic (2016), un homenatge a les víctimes de l’accident de metro de València en 2006.
La instal·lació sonora i visual ‘Sínia/Sènia’, d’Edu Comelles (Barcelona, 1984, resident a València), explota la dimensió sonora d’un element del patrimoni rural, les sénies d’aigua, amb una successió de gravacions de so. ‘Sense títol’, d’Enric Mestre (Alboraia, 1936), és una proposta escultòrica de gres que reflexiona entorn de l’arquitectura.
En ‘Paseo Y-19’, Irene Grau (València, 1986) reflexiona sobre el fet de caminar com la primera eina fonamental amb què mesurar el món i mesurar-se dins del món. Així, la instal·lació multimèdia de Jota Izquierdo (Castelló de la Plana, 1972) ‘Habitar la copia: colonialidad’ analitza, a partir dels venedors coneguts com a ‘manters’, les tensions econòmiques i culturals entre nord i sud global.
‘Máquina para juntar esquinas’, de Luisa Pastor (Alacant, 1977), és una instal·lació composta per 15 ‘collages’ en què hi ha representada la desarticulació formal d’una ‘màquina’ que convida l’espectador tant a contemplar-la com a transitar a través seu. ‘Cubos formados. Políptico I’, de Lukas Ulmi (Lucerna, 1958, resident a València) planteja una reflexió sobre el cub que es dibuixa en l’espai.
D’altra banda, en ‘El fin y la persistencia’, de Marla Jacarilla (Alcoi, 1980), la mort dels protagonistes de diverses novel·les (‘Madame Bovary’, ‘Un món feliç’, ‘Lolita’, ‘Crònica d’una mort anunciada’, ‘Les verges suïcides’, ‘Anna Karènina’, ‘Mort a Venècia’, ‘L’estranger’) es contraposa a la persistència de la literatura. L’estructura ‘S’ de Massimo Pisani (Mantova, 1958, resident a Alacant) és el resultat de l’equilibri entre tensions produïdes pels materials. Tota l’estructura està travessada per un element en tensió que acaba en una botella química amb sofre.
‘Estudi caminant’, de Pablo Bellot (Alacant, 1976), mostra en una tela la impossibilitat de la imatge i de l’antivisual com a reflex del moment contemporani i la desintegració de l’individu. ‘Les esferes’, de Paco Martí (Castelló de la Plana, 1956), és una sèrie de 6 fotografies que mostren el paisatge familiar i pròxim de l’autor; acompanya el seu passeig amb un element intrús, les esferes, que interactuen amb la imatge lúdicament, la qual cosa reforça el sentit del joc.
En el cas de ‘Celda 148’, de Patricia Gómez i María Jesús González (València, 1978), forma part del ‘Proyecto para cárcel abandonada’, una intervenció artística desenvolupada en l’antiga presó Model de València, amb el propòsit de rescatar i documentar la memòria impresa dels murs. ‘Puig de Randa’, de Pepa López Poquet (Vilallonga, 1955), és una videoinstal·lació que té com a referent analític el concepte d’el·lipsi cinematogràfica, amb la qual presenta una cadena de significants i suggeriments.
La instal·lació ‘Anatomies’ de Rafaela Pareja (Vinalesa, 1962) està composta per un conjunt de peces que generen un espai orgànic, on les incrustacions de porcellana produeixen diferents jocs de llums i ombres, que creen un paisatge de blanc sobre blanc que investiga el món dels sons. Així, ‘20.000 peus d’altura o la memòria ínfima’, de Rubén Tortosa (Moixent, 1964), és una instal·lació interactiva que ens transporta al viatge i trajecte representat en una acció en l’espai expositiu.
Finalment, ‘Bata de cola. La salida’, de Susana Guerrero (Elx, 1972), és una peça realitzada teixint cables reciclats de plàstic amb interior de coure de la sèrie ‘La mare i el temps’, que reflexiona sobre l’eixida del fill, el canvi del fet quotidià i el temps que ja no et pertany. ‘Bleecker’, de Victoria Civera (el Port de Sagunt, 1955), és una escultura i instal·lació en paret reflex de la trajectòria de l’artista. En el seu treball, figuració i abstracció es mesclen de forma lliure i expressiva.
[ad_2]