[ad_1]
– El Consorci de Museus ofereix una àmplia programació expositiva a Alacant, València, Alcoi, Bocairent i Benicàssim
– Més de deu mostres d’artistes emergents i de llarg recorregut disponibles per al públic durant aquestes festes
El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV) acosta la cultura a les comarques de Castelló, València i Alacant des de diferents espais culturals durant aquestes festes nadalenques. Obres de la col·lecció Art Contemporani de la Generalitat, tradició oral de dones represaliades, il·lustració internacional, una revisió d’antecedents de la creació artística contemporània o videojocs experimentals conformen la programació expositiva actual del CMCV, que pot gaudir-se de manera gratuïta durant les pròximes setmanes.
«Durant aquestes festes, el Consorci de Museus ofereix a veïns i veïnes de les comarques de Castelló, València i Alacant i als seus visitants una àmplia programació per a tots els públics amb l’objectiu d’impulsar el nostre teixit cultural i, alhora, oferir un espai de reflexió a través de l’art i la creació més contemporània», destaca José Luis Pérez Pont, director del CMCV.
Recuperació de la tradició oral a les comarques de Castelló
A les comarques de Castelló, el duo Art al Quadrat, de les artistes Gema i Mònica del Rey Jordà, rescata la història de diverses dones i recupera la memòria històrica a través de la tradició oral amb ‘Art al Quadrat. De cors, danses i desmemòries’.
En la mostra, les artistes emulen la Secció Femenina de Falange Espanyola Tradicionalista (FET) i de les Juntes d’Ofensiva Nacionalsindicalista (JONS) amb l’organització Coros y Danzas de España, que va confeccionar un imaginari del folklore «espanyol» i es va apropiar i va vincular la cultura popular a l’ideal del nacionalcatolicisme durant el franquisme.
Les històries d’aquestes dones represaliades poden conéixer-se a través de diferents audiovisuals al Centre Cultural Melchor Zapata de Benicàssim, de dijous a diumenge de 17.00 a 20.00 hores, fins al 9 de gener de 2022, excepte els festius del 25 de desembre i l’1 de gener.
Diversitat de llenguatges artístics i innovació, a València
Per la seua banda, el Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) de València compta amb diverses exposicions en què la creació artística contemporània i innovadora és la protagonista. Totes poden gaudir-se de dimarts a diumenge, d’11.00 a 21.00 hores, i amb horari especial el 24 i 31 de desembre, d’11.00 a 14.00 hores. El CCCC roman tancat els festius del 25 de desembre i l’1 i 6 de gener de 2022.
Una de les exposicions és ‘Carmen Alborch. L’art i la vida’, que reuneix la col·lecció d’art, fotografies, documents, llibres i objectes d’aquesta icona universitària, política i, sobretot, feminista: Carmen Alborch. Entusiasta i extravertida, disciplinada en el treball i generosa en l’amistat, Carmen va mantindre la seua llibertat d’esperit, la seua naturalesa independent i les seues conviccions amb gran fermesa i un bell somriure. Tot això pot veure’s a través de peces icòniques a la Sala Dormitori i Espai D fins al 9 de gener.
El talent artístic valencià, alacantí i castellonenc destaca especialment a la Sala Ferreres-Goerlich. Fins al 23 de gener, ‘Art Contemporani de la Generalitat Valenciana IV’ mostra les 37 obres adquirides en 2020 per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport en el seu Pla incentiu del patrimoni artístic valencià. Reuneix peces representatives de l’actualitat artística en el territori valencià sense pautes generacionals ni restriccions temàtiques.
El temps i la memòria, el feminisme, les friccions entre la quotidianitat i la tecnologia, el binomi individu i societat o la sostenibilitat són algunes de les qüestions que aborda aquesta exposició. Destaca la incorporació dels treballs d’il·lustració dels premis nacionals Miguel Calatayud i Pablo Auladell, així com la presència de l’obra de Carmen Calvo, Premi Nacional d’Arts Plàstiques.
D’altra banda, la Sala Carlos Pérez exposa fins al 30 de gener les obres de 24 artistes seleccionats en el VIII Premi Mardel Arts Visuals 2021, en què conviuen diferents formes d’expressió visual, com la pintura, l’escultura o els audiovisuals. En aquesta edició, María Carbonell ha resultat la guanyadora del premi amb una obra amb què el públic pot conéixer l’atac de la ‘suffragette’ Mary Richardson contra la ‘Venus de l’espill’ de Velázquez en 1914. Abel Jaramillo, amb ‘Nocturno (Relato fantástico para Celestino Coronado)’, Ana Esteve, amb ‘La pantalla mágica’, i Jesús Madriñán, amb ‘Untitled (In support of Guerrilla Girls. Shifting the figures)’, han aconseguit els accèssits del jurat.
De la mà del festival i fira del llibre il·lustrat Bava Kamo, el públic també pot gaudir de l’exposició internacional d’il·lustració editorial ‘Babalunga i Kamolongos’, un punt de trobada en què es pot visibilitzar el treball dels professionals i prendre el pols al panorama il·lustrat actual. Fins al 16 de gener a la Sala Zero, el CCCC ofereix una nova entrega amb el treball de 166 professionals de 13 països i l’obra de la guanyadora de 2021: Mariana Rio.
A això se suma ‘Artistes i màquines. Diàlegs en el desenvolupament de l’art digital’, una exposició amb què el Centre del Carme revisa els orígens de la creació contemporània a través de més de 80 obres de ‘copy-art’, ‘net.art’ i ‘video-art’, llenguatges que van posar en crisi l’art més clàssic. Està disponible fins al 22 de maig a les sales 1 i 2.
Exalta les relacions entre l’artista i la màquina de reproducció moderna, fent que les creacions històriques seleccionades dialoguen entre si, de manera juxtaposada. Les seues imatges estàtiques i dinàmiques, analògiques i digitals, físiques i virtuals, es confronten en un mateix espai expositiu, i revelen les característiques intrínseques de cadascuna d’aquestes i evidencien les contaminacions i influències que totes van tindre sobre totes.
La visita al centre es completa amb ‘Climate Replay. Videojocs experimentals i canvi climàtic’, que mostra els resultats de les residències d’investigació d’art-ciència de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI). Román Torre, Camile Duhart i Pau Fenollosa proposen al públic convertir-se en jugadors i actuar contra problemes mediambientals a través de videojocs experimentals i màquines recreatives tipus arcade a la Sala Contraforts fins al febrer.
Part de les adquisicions que conformen la col·lecció Art Contemporani de la Generalitat es mostra en ‘Veus pròpies. Art Contemporani de la Generalitat Valenciana’, fins al 9 de gener al Museu Antonio Ferri de Bocairent. Mar Arza, Marta Negre i Mery Sales reflexionen sobre la paraula, depositària de significats que mai són arbitraris, perquè representen la història i la manera de veure el món d’una societat. Les paraules ens fan entendre la realitat i ens mostren com som, la nostra manera particular i individual de veure el món. Són testimoni de la nostra història i de com aquesta història s’ha anat articulant al llarg de generacions amb altres històries i altres realitats.
Creació contemporània com a protagonista a Alacant
El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana connecta les alacantines i els alacantins amb una gran part de les obres que conformen la col·lecció Art Contemporani de la Generalitat, que des de la seua posada en marxa en 2017 reuneix 110 obres amb una inversió d’1,5 milions d’euros per part de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport.
A Alcoi, i fins al 9 de gener, la Capella de l’Antic Asil ofereix al públic ‘Territoris propis. Art Contemporani de la Generalitat Valenciana’. Aquesta exposició visibilitza l’heterogeneïtat en la creació artística amb obres d’Inma Femenía, Teresa Lanceta, Cristina de Middel i Moisés Mañas. La fotografia, la tècnica tèxtil, la robòtica i la informàtica visibilitzen com cada artista utilitza determinats materials o tècniques per a expressar-se en el seu procés artístic.
Fins al 6 de febrer, el Centre Cultural Las Cigarreras d’Alacant també acosta obres del fons públic artístic amb ‘Art Contemporani de la Generalitat Valenciana III’, que reuneix les obres adquirides en 2019. Artistes de diverses generacions i sensibilitats aborden el procés de creació artística des de diversos plantejaments tècnics i estilístics, diferents modes de fer i, sobretot, de veure, d’enfrontar-nos a la realitat que ens és més pròxima, als nostres paisatges més pròxims, així com a les dinàmiques globals que marquen el nostre temps.
Finalment, a Las Cigarreras es pot veure en primera persona l’impacte de la producció digital en la transformació de paisatges a través de ‘Azul subsuelo’, el segon projecte de Scroll, una convocatòria de Negre. Es tracta d’una instal·lació audiovisual d’Iñigo Barrón i Mon Cano en què la imatge, entesa com un hiperobjecte, s’exposa com un agent vinculat a la seua dimensió política i física. Una experiència de distanciament de les formes habituals de consum audiovisual a través de la seua dimensió més incòmoda i palpable. Està disponible fins al 12 de febrer.
[ad_2]